martes, 8 de marzo de 2016
Ciutat de Deu
Troia
L'any 1193 a. C., Paris (Orland Bloom) , fill de Príam i príncep de Troia, rapta Hel·lena (Diane Kruger) , esposa de Menelao, el rei d'Esparta, la qual cosa desencadena la Guerra De Troia, en la que s'enfronten grecs i troians. L'exèrcit grec va assetjar la ciutat de Troia durant més de deu anys. Aquil·les (Brad Pitt) era el gran heroi dels grecs, mentres Héctor (Eric Bana) , el fill major de Príam (Peter O'Toole) , el rei de Troia, representava l'única esperança de salvació per a la ciutat.
Gamificació / Ludificació y Joc Social
Gamificació / Ludificació
Gamificación (gamification en l'àmbit anglosaxó) és l'ocupació de mecàniques de joc
en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motivació, la
concentració, l'esforç, la fidelització i altres valors positius comuns a
tots els jocs
La gamificación és una tècnica, un mètode i una estratègia alhora. Part del
coneixement dels elements que fan atractius a els jocs i identifica, dins de
una activitat, tasca o missatge determinat, en un entorn de NO-joc, aquells aspectes susceptibles de ser convertits en joc o dinàmiques lúdiques. Tot això per aconseguir una vinculació especial amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o transmetre un missatge o contingut. És a dir, crear una experiència significativa i motivadora.
Joc Social
És un joc que es practica entre dos o més persones, sovint en ambients tancats o teulades, que bàsicament inclou els jocs de saló i els de taula, i que no inclou els jocs esportius en què majoritàriament influïx l'habilitat física i l'esforç muscular
Carnestoltes
El nostre primer Carnestoltes com a Batxiller Artístic on escojimos el moviment Hippie dels anys 60 que cercava la pau i la llibertat mitjançant revolucions i contracultura.El nostre treball va consistir a buscar un personatge i dibuixar alguna cosa que tingui referència amb el moviment hippie, a part de dibuixar, havíem de crear una coreografia i fer un photocall.
Finalment tots els companys ens disfressem de Hippies, representem la nostra coreografia que finalment guanyem el primer premi.
Al meu semblar m'agradaria que repetir l'experiència perquè ha estat interessant el tema de les disfresses de cada grup, ha estat alguna cosa molt divertit i sobretot que ho hem passat bé.
Ministeri del Temps : Sinopsis
Una d'aquestes patrulles és la composta per Amelia Folch (una de les primeres dones universitària de l'Espanya del finals del XIX), Alonso de Entrerríos (un soldat dels Terços de 1570) i Julián Martínez (un infermer del SAMUR del 2015). No són superherois: són gent corrent de diferents èpoques als quals els tocarà viure situacions gens corrents.
Al costat d'ells, recorrerem la Història d'Espanya, des dels temps d'Isabel la Catòlica al nostre present, passant per la Guerra de la Independència, l'Armada Invencible, l'arribada del Guernica a Espanya, la visita de Himmler al Monestir de Montserrat. Al llarg dels seus viatges ens trobarem a personatges històrics com Lope de Vega, L'Entossudit, *Torquemada, Dalí, Lorca, Buñuel, Isabel II, Velázquez, Picasso o al Spínola que va rendir Breda.
Però mentre es van trobant amb celebritats a les quals els nostres llibres d'Història dediquen les seves pàgines, els nostres protagonistes també voldran viatjar pel temps per saber què va ser de les seves persones benvolgudes. Encara que això suposi saltar-se les regles del propi Ministeri.
Ministerio del tiempo: TEMPS DE MURRIS
El Lazarillo de Tormes
En unes excavacions arqueològiques realitzades en el 2015 a Salamanca amb la finalitat de trobar restes del segle XVI, apareixen quadres del 1520, altres troballes de la mateixa època… i un telèfon mòbil.
No serà l'única sorpresa: el mòbil pertany a un empresari del nostre temps que s'ha donat a la fugida en el 2013 després de descobrir-se que el seu negoci era una gran estafa.
La patrulla viatja a l'època de la Castella *precomunera per detenir-ho i portar-ho al present. Per a això comptaran amb l'ajuda d'un jove que diu cridar-se Lázaro de Tormes. I no és una simple coincidència de noms: les seves vivències són les narrades en el famós llibre.
Durant la missió, el *Lazarillo és capturat corrent risc de mort. L'objectiu inicial ara es complica: no només han de detenir a l'empresari estafador del segle XXI que ha viatjat al passat sinó també evitar la mort de Lázaro. Un personatge que tots creien imaginari i ara descobreixen que és de carn i os i la desaparició del qual abans d'escriure's el llibre podria suposar que un dels textos essencials de la nostra literatura mai vegi la llum.
En unes excavacions arqueològiques realitzades en el 2015 a Salamanca amb la finalitat de trobar restes del segle XVI, apareixen quadres del 1520, altres troballes de la mateixa època… i un telèfon mòbil.
No serà l'única sorpresa: el mòbil pertany a un empresari del nostre temps que s'ha donat a la fugida en el 2013 després de descobrir-se que el seu negoci era una gran estafa.
La patrulla viatja a l'època de la Castella *precomunera per detenir-ho i portar-ho al present. Per a això comptaran amb l'ajuda d'un jove que diu cridar-se Lázaro de Tormes. I no és una simple coincidència de noms: les seves vivències són les narrades en el famós llibre.
Durant la missió, el *Lazarillo és capturat corrent risc de mort. L'objectiu inicial ara es complica: no només han de detenir a l'empresari estafador del segle XXI que ha viatjat al passat sinó també evitar la mort de Lázaro. Un personatge que tots creien imaginari i ara descobreixen que és de carn i os i la desaparició del qual abans d'escriure's el llibre podria suposar que un dels textos essencials de la nostra literatura mai vegi la llum.
Conta Contes
Explica contes és un espai en el qual, a través de diversos microrrelats d'autors hispans, s'ofereix una mostra del gran ventall de cultures i vivències que han trobat la seua expressió en la llengua espanyola i que es reparteixen per més de vint-i-un països del món.
És una forma tradicional d'expressió oral que és part de la cultura popular de tots els pobles. No solament es narren històries, sinó que se cerca la participació activa de l'oïdor implicant-se emocionalment en el relat. El contista transforma les històries en experiències vives, intenses, que estimulen la invenció i la fantasia en qui les escolta. D'altra banda, els personatges que habiten els contes són portadors de pensaments, sentiments i valors culturals. Aproximar-nos al conjunt de cultures en llengua espanyola a través dels seus contes és una experiència multicultural enriquidora, divertida i sorprenent. Perquè en el món del conte… tot és possible!
És una forma tradicional d'expressió oral que és part de la cultura popular de tots els pobles. No solament es narren històries, sinó que se cerca la participació activa de l'oïdor implicant-se emocionalment en el relat. El contista transforma les històries en experiències vives, intenses, que estimulen la invenció i la fantasia en qui les escolta. D'altra banda, els personatges que habiten els contes són portadors de pensaments, sentiments i valors culturals. Aproximar-nos al conjunt de cultures en llengua espanyola a través dels seus contes és una experiència multicultural enriquidora, divertida i sorprenent. Perquè en el món del conte… tot és possible!
Anna Ballester
Va ser una experiència única, pel simple motiu que vam estar durant una hora amb una excel·lent comptadora de contes.
Ana Ballester ens narro amb diversos objectes que va portar embolicats en unes caixes o un tub, abans de començar ens preguntava que crèiem que hi havia dins de cada cosa segons com sonava o l'els moviments que realitzàvem quan ens deixava les caixes per fer la nostra pròpia anàlisi i treure la nostra conclusió.
Quan cadascun tènia una opinió ella ens sorprenia amb el contingut perquè cadascun tènia una història diferent, ens explicava un compto amb cada cosa que treia.
Quan cadascun tènia una opinió ella ens sorprenia amb el contingut perquè cadascun tènia una història diferent, ens explicava un compto amb cada cosa que treia.
Al meu semblar va ser una experiència única pel qual un aprèn i que explicar un conte no és tan fàcil.
lunes, 7 de marzo de 2016
Moviment Hippie
CARLOS SANTANA
Nació el 20 de julio de 1950 en Autlan de Navarro, México.
Se crió en Tijuana, ciudad donde su familia se trasladó en 1955. Allí fue introducido a la "música tradicional" por José, su padre, un violinista de mariachi. De adolescente aprende a tocar la trompeta y el violín. Tras una gira que realizó su padre por el estado de California, le trajo como regalo una guitarra Gibson.
Pronto se interesaría por B.B. King, John Lee Hooker y T-Bone Walker. Con 14 años empieza a tocar por bares y en bandas locales. En 1960 su familia se muda aSan Francisco y en 1961, se matricula en una escuela para aprender inglés. Se graduó en la James Lick Middle School, y en 1965 en la Mission High School. Fue aceptado en la Universidad Estatal de California, Northridge , y también en la Universidad Estatal de Humboldt aunque optó por no asistir a ninguna. Tras acabar el instituto en octubre de 1966, fundó Santana Blues Band junto Gregg Rolie, David Brown, Tom Franzer y Rod Harper.
En mayo de 1968 aparece la primera banda estable, formada por Brown, Rolie, José Cheptio Areas, Mike Carabello y Michael Shrieve. Triunfan en el festival de Woodstockde 1969 con su fusión de rock, ritmosafrocubanos y latinos. En 1969 publica 'Santana' y en 1970 'Abraxas', con el que obtuvo el primer puesto en las listas americanas durante seis semanas y más de un millón de copias vendidas.
Su historial incluye ocho álbumes de oro y siete de platino. A lo largo de su carrera ha recibido prestigiosos premios, entre los que destacan destacar un Grammy en 1988 al mejor espectáculo instrumental y el honor de tener una estrella en el Camino de la Fama, en Hollywood. En el transcurso de su carrera ha vendido más de 40 millones de álbumes y ha dado conciertos delante de 20 millones de personas. Su grabación 'Supernatural' le dio ocho premios Grammy, otorgados por la industria discográfica.
En 2003 la revista Rolling Stone le situó en el número 15 en su lista de los 100 guitarristas más grandes de todos los tiempos. Ganador de 10 premios Grammy y tres Premios Grammy Latinos.
Se convirtió en ciudadano estadounidense en 1965.
En 1973 se empareja con Deborah King, con quien tuvo a sus hijos Salvador, Estela y Angélica. El 19 de octubre de 2007, su esposa solicitó el divorcio citando "diferencias irreconciliables". En 2010 pidió matrimonio a la batería Cindy Blackman, durante un concierto ofrecido en Chicago. Tras el solo de batería que protagonizó ella, Carlos Santana se dirigió a su novia y le preguntó: "Cindy, ¿quieres casarte conmigo?", a lo que Blackman respondió con un "sí" y un beso que fue celebrado por el público asistente al concierto. Se casaron en diciembre de ese año.
Se crió en Tijuana, ciudad donde su familia se trasladó en 1955. Allí fue introducido a la "música tradicional" por José, su padre, un violinista de mariachi. De adolescente aprende a tocar la trompeta y el violín. Tras una gira que realizó su padre por el estado de California, le trajo como regalo una guitarra Gibson.
Pronto se interesaría por B.B. King, John Lee Hooker y T-Bone Walker. Con 14 años empieza a tocar por bares y en bandas locales. En 1960 su familia se muda aSan Francisco y en 1961, se matricula en una escuela para aprender inglés. Se graduó en la James Lick Middle School, y en 1965 en la Mission High School. Fue aceptado en la Universidad Estatal de California, Northridge , y también en la Universidad Estatal de Humboldt aunque optó por no asistir a ninguna. Tras acabar el instituto en octubre de 1966, fundó Santana Blues Band junto Gregg Rolie, David Brown, Tom Franzer y Rod Harper.
En mayo de 1968 aparece la primera banda estable, formada por Brown, Rolie, José Cheptio Areas, Mike Carabello y Michael Shrieve. Triunfan en el festival de Woodstockde 1969 con su fusión de rock, ritmosafrocubanos y latinos. En 1969 publica 'Santana' y en 1970 'Abraxas', con el que obtuvo el primer puesto en las listas americanas durante seis semanas y más de un millón de copias vendidas.
Su historial incluye ocho álbumes de oro y siete de platino. A lo largo de su carrera ha recibido prestigiosos premios, entre los que destacan destacar un Grammy en 1988 al mejor espectáculo instrumental y el honor de tener una estrella en el Camino de la Fama, en Hollywood. En el transcurso de su carrera ha vendido más de 40 millones de álbumes y ha dado conciertos delante de 20 millones de personas. Su grabación 'Supernatural' le dio ocho premios Grammy, otorgados por la industria discográfica.
En 2003 la revista Rolling Stone le situó en el número 15 en su lista de los 100 guitarristas más grandes de todos los tiempos. Ganador de 10 premios Grammy y tres Premios Grammy Latinos.
Se convirtió en ciudadano estadounidense en 1965.
En 1973 se empareja con Deborah King, con quien tuvo a sus hijos Salvador, Estela y Angélica. El 19 de octubre de 2007, su esposa solicitó el divorcio citando "diferencias irreconciliables". En 2010 pidió matrimonio a la batería Cindy Blackman, durante un concierto ofrecido en Chicago. Tras el solo de batería que protagonizó ella, Carlos Santana se dirigió a su novia y le preguntó: "Cindy, ¿quieres casarte conmigo?", a lo que Blackman respondió con un "sí" y un beso que fue celebrado por el público asistente al concierto. Se casaron en diciembre de ese año.
Bertolt Brecht
Bertolt Brecht
Va néixer l'el 10 de febrer de 1898 a Augsburg (Baviera).Va ser criat en
el si d'una pròspera família. El seu pare era propietari d'una fàbrica de
paper. Creix al seu poble natal i des de l'adolescència revela la seva
vocació d'escriptor.
S'inscriu a l'Escola de Medicina a la universitat de Ludwig-Maximiliam
de Munich. Alhora vas agafar a seminaris de teatre amb Artur Kutscher.
Va cursar estudis a les universitats de Munich i Berlín.Des dels quinze
anys inicia una relació sentimental amb Paula Banholzer. En 1919 neix
el seu primer fill, Frank, i l'autor participa amb guions en el cabaret polític
Karl Valentin de Baal.
L'any 1924, apareix com a autor teatral en el Berlín Deutsches Theater,
sota la direcció de Max Reinhardt.En les seves primeres obres es pot
observar la influència de l´expresionismo.
En 1928, va escriure un drama musical, l'òpera dels dos centaus, amb el
compositor alemán Kurt Weill. Es va estrenar a Berlín en 1928.
En 1924 va conèixer a Elisabeth Hauptmann, una escriptora i traductora
un any major que ell, i es van fer immediatament amants i col·laboradors
literaris. En aquest mateix any,va començar a estudiar el marxisme, i des
de 1928 fins a l'arribada d'Hitler al poder, va escriure i va estrenar diversos
drames didàctics musicals.
La seva oposició al govern d'Hitler, li va obligar a exiliar-se a Alemanya
en 1933, vivint primer a Escandinàvia i establint-se finalment a Califòrnia
en 1941. En aquests anys va escriure algunes de les seves millors obres,
com La vida deGalileo Galilei, Mare Coratge i els seus fills (1941),
que van consolidar la seva reputació com a important dramaturg,
i El cercle de guix caucasiano (1944-1945).
En 1948 va tornar a Alemanya, es va establir a Berlín Aquest,
on va fundar la seva pròpia companyia teatral, el Berliner Ensemble.
Va escriure també diverses col·leccionsde poemes. Bertolt Brecht
va morir el 14 d'agost de 1956 a Berlín d'un atac cardíac
Autoretrat Literari
L'ART ÉS SABER DISTINGIR-LOS
·M'agrada Jugar a futbol.
·M'agrada eixir i conéixer coses noves diàriament, disfrutant la meua vida diàriament.
·M'agrada la creativitat d'un mateix.
·M'agraden els videojocs en el mòbil.
·No m'agrada les persones falses i les persones amb poca personalitat.
·No m'agrada la violencia de género.
EL MEU AUTORETRAT
L'animal que m'agradaria ser si no tinguera més remei seria
El menjar... Donuts
El joguet... un baló de futbol
El carrer... Yecla
Personatge històric... Bob Marley
Una planta... NS/NC
Un llibre... Lazarillo de Tormes
Accident geogràfic... Els volcans i la platja
Una pel·lícula... Rompiendo las reglas
L'olor... de les roses
La teua peça de roba preferida... dessuadores o jaquetes
El joguet... un baló de futbol
El carrer... Yecla
Personatge històric... Bob Marley
Una planta... NS/NC
Un llibre... Lazarillo de Tormes
Accident geogràfic... Els volcans i la platja
Una pel·lícula... Rompiendo las reglas
L'olor... de les roses
La teua peça de roba preferida... dessuadores o jaquetes
Microrelats
El terme "microrrelato" va ser utilitzat per primera vegada en 1977 per l'escriptor mexicà José Emilio Pacheco en els seus Inventaris. El microrrelat no és un poema en prosa, ni una faula ni un conte, encara que compartisca algunes característiques amb este tipus de textos, sinó un text narratiu brevíssim que compte una història, en la que ha d'imperar la concisió, el suggeriment i la precisió extrema del llenguatge, sovint al servici d'una trama paradoxal i sorprenent.
MICRORELAT: Paco Tejado
Estàs a casa, i és de nit, i apagues l'última llum. Quin estrany: de sobte tot desapareix
EL MEU MICRORELAT AMB PACO TEJEDO
·Quan vaig despertar el dinosaure encara estava allí.
·When I woke up the dinosaur still it was there
Títol: Coneix-te a tu mateix
Humor: Recordes el meu primer dia, el meu primer somriure , la primera vegada que em sentia perdut avui decidisc conèixer-me al meu mateix però, I si no m'agrade?
Seriosa: Des de xicotet em preguntava qui era? d'on vènia? em mire a un espill i em vaig morir.
MICRORELAT: Paco Tejado
Estàs a casa, i és de nit, i apagues l'última llum. Quin estrany: de sobte tot desapareix
EL MEU MICRORELAT AMB PACO TEJEDO
·Quan vaig despertar el dinosaure encara estava allí.
·When I woke up the dinosaur still it was there
Títol: Coneix-te a tu mateix
Humor: Recordes el meu primer dia, el meu primer somriure , la primera vegada que em sentia perdut avui decidisc conèixer-me al meu mateix però, I si no m'agrade?
Seriosa: Des de xicotet em preguntava qui era? d'on vènia? em mire a un espill i em vaig morir.
Bansky
És una gran artista conegut pel seu pseudònim ¨Bansky¨ realment es desconeix la seua identitat però es pensa que va nàixer en Bristol en 1974Actualmente se'l coneix com l'artista més representatiu del Street Art (art guia de carrers) le seues obres tenen un combinanción entre grafits i escriptura i es componen de peces satíriques i crítica sobre política,la societat, cultura pop, moralitat i ètnies" , la tècnica que utilitza en les seues pintures són estergits amb plantilla ,va tindre gran influencia de Blek Li Rat. Els seus treballs sempre se'l va reconéixer per tindre un gran sentit de l'humor però més enllà de l'humor, generalment es poden veure missatges antiguerra, anticapitalisme i antisistema. Els elements més comuns en les seues obres són rates, mones, oficials de policia, soldats, xiquets i ancians. Podrien dir que es un autor complet perque va escriure cinc lliures y ha fet recentement una pel.licula Exit Through the Gift Shop.
Normalment son missatges polítics i de crítica social que expliquen millor esta idea com el seu mural Maid in London, en el qual una criada guarda el fem per darrere del mur: el que no agrada s'amaga.
viernes, 4 de marzo de 2016
#Valencianada16
La Valencianada és una activitat que consisteix en aprendre la nostra cultura i visitar els llocs més importants de la nostra ciutat mitjançant la geolocalització, un sistema de codis QR que escanejant-los et guien fins als monuments o els edificis.
L'activitat consistia en això, es feien grups de 5 o 6 persones i ens donaven unes targetes amb uns llocs, per davant cada targeta tenia un codi QR que conduïa a la Viquipèdia per a trobar-hi informació i per darrere un altre codi amb el qual anaves al lloc indicat.
En els llocs indicats havien de fer-nos una foto i pujar-la a l'Instagram, a més en alguns llocs havien de llegir poemes. Per a pujar a l'Instagram les fotos utilitzaven els hashtags #VLCda16 i #Valencianadaivillena.
Ens va servir per a conèixer com anar d'un lloc amb un altre o bé a peu o bé amb el bus públic, per a conèixer la cultura de la nostra ciutat i visitar llocs que mai ho havien fet i també per a conèixer gent nova, ja que com van participar molts instituts dels pobles i de la capital. Quan ens trobaven gent d'altres instituts havien de fer-nos una foto també amb ells.
L'activitat consistia en això, es feien grups de 5 o 6 persones i ens donaven unes targetes amb uns llocs, per davant cada targeta tenia un codi QR que conduïa a la Viquipèdia per a trobar-hi informació i per darrere un altre codi amb el qual anaves al lloc indicat.
En els llocs indicats havien de fer-nos una foto i pujar-la a l'Instagram, a més en alguns llocs havien de llegir poemes. Per a pujar a l'Instagram les fotos utilitzaven els hashtags #VLCda16 i #Valencianadaivillena.
Ens va servir per a conèixer com anar d'un lloc amb un altre o bé a peu o bé amb el bus públic, per a conèixer la cultura de la nostra ciutat i visitar llocs que mai ho havien fet i també per a conèixer gent nova, ja que com van participar molts instituts dels pobles i de la capital. Quan ens trobaven gent d'altres instituts havien de fer-nos una foto també amb ells.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)