martes, 5 de abril de 2016

Poesía

Poesía Confesional


Maleït sigui l'home que confia en un altre home 
gran veritat en aquesta frase s'amaga 
em sento com un boig en tractar de confiar jo encara 
en algú al planeta de la hipocresia 
déu meu, sóc un il·lús tan brau 
que me li afluixaria en la posi natural 
que en contra de la meva denuncio 

Món brut on tots pensen 
solament en ells mateixos 
maleïts mil vegades 
titelles de l'egoisme

ART POETIC ( Poema de Vicent Estellés )



XXXIX

He vegut el vi de sagunt,
que em vares dur, oh amic.
li he retut els honors
deguts a la seua fama,
menjant olives trencades
unes ametles de mallorques,
et pregunte, caríssim, com
són aquelles terres, parla, 
mentre m´en fot un parell de gots.


-Vicent Andrés Estellés