martes, 5 de abril de 2016
Poesía Confesional
Maleït sigui l'home que confia en un altre home
gran veritat en aquesta frase s'amaga
em sento com un boig en tractar de confiar jo encara
en algú al planeta de la hipocresia
déu meu, sóc un il·lús tan brau
gran veritat en aquesta frase s'amaga
em sento com un boig en tractar de confiar jo encara
en algú al planeta de la hipocresia
déu meu, sóc un il·lús tan brau
que me li afluixaria en la posi natural
que en contra de la meva denuncio
Món brut on tots pensen
solament en ells mateixos
maleïts mil vegades
titelles de l'egoisme
que en contra de la meva denuncio
Món brut on tots pensen
solament en ells mateixos
maleïts mil vegades
titelles de l'egoisme
ART POETIC ( Poema de Vicent Estellés )
XXXIX
He vegut el vi de sagunt,
que em vares dur, oh amic.
li he retut els honors
deguts a la seua fama,
menjant olives trencades
unes ametles de mallorques,
et pregunte, caríssim, com
són aquelles terres, parla,
mentre m´en fot un parell de gots.
-Vicent Andrés Estellés
Suscribirse a:
Entradas (Atom)